Resumen del viaje (catalán)

Per resumir, podria dir que he fet tres descobriments importants en Madrid durant aquest estiu : Goya i la seua època; els museus com a institucions funeràries de l'art; i el Guernica.

Goya i la seua època m'ha descobert un artista del que no tenia ni puta idea tot i tenir més gravats d'ell proporcionalment que el Museo del Prado i haber-los adquirit moplt més abans que el Museu. Sempre m'ha cridat l'atenció lo barat d'aquestes sèries en el mercat del llibre d'ocasió. Va ser un interrogant però que no me vaig plantejar fins ara. El descobriment de Goya m'ha permet indirectament descobrir el caràcter funerari dels museus del que parlarem de seguida. Volía aplegar amb Goya fins a les Pintures Negres de la Quinta del Sordo però m0'he quedat en la porta. S'ha de pagar un preu quand se vol avançar lentament i amb profunditat i a més a més gaudir del paisatje. S'ha d'anar caminant. Ni tans sols en bici. S'ha d'anar caminant i amb moltes i molt interessants aturades. Com per mig d'una selva de mentides i falsetat.

El descobriment del museu com a túmul mortuori m'ha resol tot d'una moltes contradiccions que arrossegava com artista. Com a túmul mortuori real no pas arqueològic,  benvolgut i benpensant lector o lectora. M'ha explicat el suicidi de Van Gogh o la fugida de Gaugin. També l'exili de Ovidi o de Goya. M'ha deixat absolutament clar i diàfan un paisatge que ja tenia una mica com endevinat però encara entre boires. Ara gaudesc de la luminositat i dels colors dels capvespres des de la Pinada Chica (Casa de Campo) toto mirant Guadarrama. Serra que m'ha quedat al bagul dels desitjos. El GR-124 me portará un altre estiu a allà a dalt. Aleshores será la naturalesa i el teatre als nombrosos restaurants de la zona el leimotiv de l'estada i a l'hivern estudiaré art en la capital, vull dir en la BNE, en Aluche, en el Casón del Retiro i trataré de fer reviure en el meu espai de llibertat, Velázquez, Goya, Archimboldo, El Greco, El Bosco, a hores d'ara soterrats vius en el Museo del Prado, o el Thyssen. Perquè hi ha pintors que estan morts. Hi ha pintors que estan vius, soterrats vius però als museus. I això perquè l'art es una revolució i no cal tolerar-ho. Stalin ho comprengué molt be y acaba amb El Gran Experimento. A Occident no se pot fer això. S'ha d'aparentar democracia, tot i que els mercats diuen una i altra vegada que no, que ni hi ha democràcia. Els governs volen carregar-se el mercats, vull dir les agències qualificadores perquè diuen la veritat.  Jo dic la veritat de l'art. I als museus convivuen morts amb soterrats vius, com ara Velázquez, Goya, Archimboldo, El Greco, Ribera, El Bosco, amb neoclasicistes i primitius de les més diferents espècies.

En el fons però està la lluita entre l'art i el no-art. Val a dir entre "The Treacherie of Images, 1928" - Ceci n'est pas une pipe - de René Magritte i el "Que s'en porten aquest quadre. Els soldats francessos no arrepleguen captaires" de Napoleó III, de visita per l'Expossició Universal de 1985 davant del quadre d'Alfred Steven "La que llaman vagabundeo". Entre els que conserven l'art del passat perquè hi veuen art i els que el destrocen - el neoclasicisme - perquè els seus ulls no hi veuen art sinò realitat. I personalment m'explica la meua resistencia a mirar quadres. A passar d'un quadre a un altre, sense experimentar la sensació més gratificant, l'experiència més intensa. La meua oposició a mirar sense més. A mirar sense comprendre res com fa la majoria dels visitants del museus. I els museus ho saben però deixen la gent en la ignorància. Saben que l'art - tot l'art és revolucionari - i que inclús a la gent no li agradaria sentir-se conmoguda - moguda - tan intensament.

I el Guernica. El curset d'estiu de l'UNED Picasso: Guerra y Paz. Picasso ho volia en una Espanya republicana. L'instint m'ha impedit la visita. He pasat pel seu costat moltes vegades. No he pogut visitar-ho. Els que ho exposen i s'en beneficien de la seua legitimitat democràtica no són pas els demócratas que Picasso en volia. Són els succesors del dictador. Dels que bombardejaren Guernica. Els còmplices dels assassins.